En aquests diaris, quatre dones, quatre escriptores de Gaza —Batool Abu Akleen, Sondos Sabra, Nahil Mohana i Ala’a Obaid—, relaten aquestes vides en primera persona. Les seves. Continuen escrivint per donar una forma profundament literària, hereva de l’escriptura més acurada, a les seves vivències. Transformades per un setge que ha devastat tant les seves ciutats com les seves vides. La por als avions i els drons, el desplaçament, la fam. Però també la resiliència amb què els habitants afronten cada nou dia: el veí que fabrica un cendrer amb metralla de míssil, el venedor que dona el seu últim ou per a un pastís d’aniversari, els que comparteixen recursos per celebrar un casament. I elles, dedicades a l’ofici de l’escriptura.

Sota el setge, fugint, obligades a enterrar la gent que estimen, sense cap atenció ni ajuda, aquestes autores no abandonen la humanitat ni la fe en el futur de la seva terra. Aquestes no són només històries de pèrdua, també són històries d’amor, bellesa i fins i tot humor. Perquè la simple existència d’aquests diaris, igual que la supervivència de les seves autores, és un acte de resistència. Però, sobretot, un dels llibres més commovedors que s’han escrit mai a quatre mans.